No res és per sempre.

A cala Saona l’estiu del 2006.

De quan Formentera m’havia fet un forat on acomodar-me. L’illa em va tractar tan bé que durant molt de temps em vaig pensar que seria per sempre, no ho podia imaginar d’altra manera, fins que un dia el forat es va començar a fer petit i vaig veure que res és per sempre.

Deja un comentario